La diferència entre «bonic» i «professional» sovint és producció: paper, tinta i control.
Primer: què voleu aconseguir amb el llibret
Abans d’entrar en gramatges, laminats i papers «premium», convé fer-se una pregunta simple: per a què és el llibret? No és el mateix un llibret pensat per a repartir i llegir en casal (ús real, molta manipulació) que un llibret pensat per a presentar a premis, guardar i conservar. El destí defineix el paper i també l’enquadernació.
En molts casos, la millor inversió no és un acabat car sinó una elecció coherent: un paper interior que no canse, una portada que aguante i una impressió que respecte fotografies i negres. La producció ha d’acompanyar el contingut, no tapar-lo.
Paper interior: llegibilitat i tacte (sense passar-se)
El paper interior és on es decideix la lectura. En llibrets de falla amb molt text, un couché brillant pot resultar espectacular en fotos, però cansar molt en paràgrafs llargs perquè reflecteix la llum. Per això, quan hi ha molt text, sol funcionar millor un paper amb més «tooth» i menys reflexos: offset o estucat mate.
Sobre el gramatge, la norma pràctica és no complicar-se: si el llibret és gruixut, un gramatge massa alt el farà pesat i difícil d’obrir. Si és prim, un gramatge massa baix pot transparentar. Entre aquests dos extrems hi ha el punt còmode.
La decisió no és només tècnica: també afecta el pressupost. Augmentar gramatge puja cost i pes, i el pes influeix en enviaments i manipulació. És un detall que molta gent oblida quan calcula preus.
Portada: protecció, no només aparença
La portada d’un llibret de falla té una funció clara: protegir. Ací sí té sentit pujar gramatge i pensar en acabats, perquè és la part que es veu i la que patirà més. Ara bé: una portada massa rígida pot deformar-se si el llibret és gran o si la enquadernació no està ben resolta.
Els acabats (laminat mate o brillant, vernís, stamping, relleus) han de tindre un motiu. Si l’acabat només està per a «fer luxe», pot acabar sent postureig. En canvi, un laminat ben triat pot millorar la durabilitat i evitar ratllades, i això sí és pràctic.
Color, negres i fotografies: on es nota una bona impressió
Quan un llibret inclou fotografies, il·lustracions o negres intensos, la impressió es torna crítica. Un negre «mort» o verdós, una foto amb dominants o una pell mal impresa poden destrossar una maquetació impecable. La producció és part del disseny, encara que no siga «visible» com una tipografia.
Per a evitar sorpreses, és important treballar amb proves: una prova digital o, si el pressupost ho permet, una prova de màquina. També és clau que les imatges estiguen preparades amb criteri (resolució, perfil de color, contrast). Si no, la impremta farà el que puga, però no farà miracles.
Tirada i pressupost: el que de veritat encareix
En impressió de llibrets de falla, el preu depén sobretot de quatre factors: nombre de pàgines, tirada, tipus de paper i acabats. La gent sovint pensa que «la portada carrega el preu», però moltes vegades el que encareix de veritat és pujar pàgines o elegir un paper interior massa especial per a tot el llibre.
Si el pressupost és ajustat, hi ha una estratègia simple: mantindre el paper interior coherent i reservar «l’extra» per a la portada o per a un parell de punts clau (una guarda, una doble pàgina especial). Això dona qualitat percebuda sense disparar cost.
I un altre detall: la tirada. En tirades baixes, alguns acabats o processos poden ser poc eficients i eixir molt cars per unitat. Per això, abans de decidir, cal saber aproximadament quants exemplars voleu imprimir. Sense aquesta dada, qualsevol pressupost és fum.
Errors habituals que es poden evitar
Hi ha errors de producció que apareixen cada any i que tenen solució fàcil si es decideixen a temps. El primer és decidir el paper quan el disseny ja està tancat. El paper afecta el color i la sensació del llibret, per tant s’ha de decidir abans. El segon és no deixar marge de temps per a proves i correccions. I el tercer és voler «fer de luxe» amb un acabat car mentre el contingut encara està desordenat o la maquetació no és consistent.
Un llibret de falla ben produït no és el que té més efectes, sinó el que està pensat: paper adequat al contingut, impressió ben controlada i acabats amb intenció. El resultat és més professional, més durador i, sobretot, més coherent.
En definitiva, el paper i la impressió són decisions editorials. No són un catàleg d’extras. Quan es trien bé, el llibret guanya nivell. Quan es trien malament, només puja el cost.