Un bon disseny no arregla una mala estructura. L’ordre ve abans que l’estètica.
Ordre, ordre i ordre
Quan una comissió es planteja fer el seu llibret de falla, sovint la primera preocupació és la portada, el nombre de pàgines o el pressupost d’impressió. Però abans de parlar de maquetació, tipografia o acabats, cal definir l’arquitectura del contingut. Sense una estructura clara, qualsevol llibret acaba convertint-se en una suma de textos sense jerarquia.
Estructurar un llibret de falla vol dir decidir què entra, què queda fora i en quin ordre s’explica tot. És una decisió editorial. No és només “posar coses”. És construir un relat coherent que represente la comissió i el seu projecte.
Una obertura amb intenció
Les primeres pàgines són determinants. No poden ser una acumulació de salutacions sense criteri. Un editorial breu i ben escrit té més força que cinc textos protocol·laris seguits. El lector necessita entendre ràpidament què té entre mans i per què hauria de continuar llegint.
El sumari també és part de l’estructura. No és decoratiu. Ha de reflectir blocs clars i ajudar a navegar el contingut. Si el sumari és confús, el llibret també ho serà.
En esta fase és fonamental definir quins blocs tindrà el llibret: presentació de la comissió, part cultural o temàtica, contingut literari, apartat institucional, patrocinadors. No hi ha una fórmula única, però sí una regla: cada bloc ha de tindre sentit per si mateix.
Cos central: jerarquia i ritme
El problema més habitual en la maquetació de llibrets de falla és la falta de jerarquia. Tot pesa igual, tot sembla igual i, per tant, res destaca. Quan tots els textos tenen la mateixa importància visual, el lector es desorienta.
Cal decidir quins articles són principals i quins secundaris. Quines peces necessiten més aire i quines poden ser més compactes. Com s’integren els patrocinadors sense tallar lectures. Com es distribueixen les imatges perquè no siguen només decoratives.
També és important pensar en el ritme. Un llibret de 150 o 200 pàgines pot resultar dens si no alterna moments més visuals amb altres més narratius. La lectura necessita respir. Dobles pàgines amb impacte, canvis subtils de composició o variacions en la densitat ajuden molt més del que sembla.
La coherència és igual d’important. Si cada secció té un estil diferent sense relació entre elles, el conjunt es fragmenta. Una bona estructura facilita que la maquetació mantinga una línia clara de principi a fi.
El tancament també comunica
El final del llibret no hauria de ser una simple acumulació d’agraïments i anuncis. El tancament reforça la idea global del projecte. Pot resumir el fil conductor, deixar una última reflexió o ordenar els patrocinadors amb criteri.
Quan un llibret està ben estructurat, es nota abans fins i tot de començar a llegir-lo en profunditat. Transmet professionalitat, planificació i respecte pel contingut. Açò és especialment rellevant si es presenta a concursos o premis de llibrets de falla, on la coherència editorial té molt de pes.
En definitiva, la maquetació d’un llibret de falla no comença en InDesign. Comença amb una decisió clara sobre com s’organitza el contingut. Quan l’estructura està definida, el disseny flueix. Quan no ho està, qualsevol decisió gràfica és un pedaç.