Èxits al premi Climent Mata

Ho hem tornat a fer. Portem tres edicions consecutives en les quals hem aconseguit guanyar el premi Climent Mata a la millor maquetació d'un llibret de falla. Això, unit al premi que vam obtindre en 2016 fa que siguen tres les vegades que hem aconseguit guanyar el premi.

L'any 2022 ho vam tornar a guanyar amb la falla Eduardo Merello i el nostre còmplice de les bogeries, Francesc Arnau. En 2021 ho vam fer amb la falla la Vila amb un treball innovador i sorprenent.

Aquest premi ens fa especial il·lusió perquè és un premi dedicat a la maquetació de llibres de falla. I si tenim en compte el que ens agraden els llibrets i que ens dediquem a maquetar, no pot haver-hi un altre guardó que ens entusiasme més.

També és cert que per primera vegada en molts anys, en 2023 no hem aconseguit ni tan sols estar nominats. El que ens ha decebut un poc. Però això, lluny de decebre'ns, ha provocat que per a l'any que ve tinguem encara més ganes de treballar més dur per a aconseguir que un jurat professional i objectiu ens tinga en compte.

El disseny en les publicacions editorials és molt important, sobretot en les falleres. Afortunadament cada vegada més veiem millors treballs i sobretot, fets per professionals del disseny. Això reverteix una tendència una miqueta vetusta en la qual algú de la pròpia comissió sense cap coneixement maquetava el llibre. Això no està malament en principi, compte, però sí que és cert que un professional ho treballarà d'una altra manera.

Evidentment, a simple vista només cal agafar un llibret de fa quaranta anys i un més recent per a adonar-nos que diferències hi ha. No sols ha canviat el software sinó també les tècniques d'impressió. L'aparició de les potents màquines digitals han anat reemplaçant a la tradicional impressió offset, el que ha permés ser més competitius en els costos i fins i tot augmentar el nombre de pàgines a color.

Si ens centrem en els últims anys sí que es pot detectar una tendència diferent del que es premiava per exemple en les dues primeres dècades dels 2000. En aquells temps (i pot ser encara també, lamentablement) el llibret havia de tindre quatre-centes pàgines i ser de grandàries descomunals. Ben gran. Més gran encara. La regla del premi a pes. Això convertia als llibrets en productes cars, tediosos i impossibles de llegir perquè abans calia matricular-se en el gimnàs per a poder-ho sostenir als braços. Per sort i esperonats per vertaderes joies ens van ensenyar que es podien fer llibrets de categoria sense necessitat de desforestar la selva amazònica. Va haver-hi molts més, per descomptat, però l'exemple d'aquests va ser el que a molts ens va fer pensar que fer un altre tipus de llibrets era possible.