Disseny de Llibrets: tendències, tipografia i materials

La importància del disseny en els llibrets de falla

El disseny de llibrets de falla ha evolucionat enormement en les últimes dècades. Des de simples recopilacions de textos fins a autèntiques peces de disseny editorial, els llibrets han passat a ser un element clau en la identitat d’una falla. La importància de tindre un llibret ben dissenyat va més enllà de l'estètica: és un mitjà per comunicar la personalitat i els valors de la comissió fallera.

Cada vegada més, les comissions entenen que un bon disseny pot convertir un llibret en una peça col·leccionable, que es conserva més enllà del seu ús funcional. Dissenyadors com Iban Ramon o Yogur de Fresa han demostrat que un llibret pot ser molt més que un document informatiu, esdevenint una obra gràfica que desperta l’interés tant dins com fora del món faller.

En aquest article analitzarem aspectes com la tipografia, els formats, els materials i les tendències actuals en el disseny editorial, amb l’objectiu d’entendre cap a on es dirigeix el disseny de llibrets i com podem millorar-lo.

La tipografia en el disseny de llibrets

Un dels aspectes més crucials en el disseny de llibrets és la tipografia. La correcta elecció de la tipografia pot millorar la lectura i fer que el llibret siga més atractiu.

Tipus de tipografia recomanades

Si bé és temptador utilitzar tipografies decoratives o manuscrites per aportar un toc artístic, aquestes solen ser difícils de llegir en blocs de text llargs. L’ús excessiu de tipografies manuscrites és un error habitual, ja que, en molts casos, aporten més problemes que solucions. No tot ha de semblar un cartell o un manuscrit antic: la claredat ha de prevaldre sobre l’ornamentació.

En lloc de recórrer a les opcions més comunes, com Garamond o Helvetica, podem optar per tipografies contemporànies que ofereixen un equilibri entre personalitat i llegibilitat. Recórrer a biblioteques tipogràfiques com Adobe Fonts permet accedir a una àmplia selecció de tipografies de qualitat, amb l’avantatge d’una integració fluida en aplicacions de disseny com Photoshop, Illustrator o InDesign. Això facilita la coherència tipogràfica en diferents suports i garanteix una experiència òptima tant per a impressió com per a entorns digitals.

Si vols aprofundir en el disseny editorial, una bona manera de fer-ho és llegint llibres especialitzats que ofereixen una visió pràctica i detallada sobre el tema. Una recomanació imprescindible és Así se hace un libro d'Enric Jardí, on es desgranen els elements essencials que conformen una publicació. També és molt recomanable Cinquanta-tants consells sobre tipografia del mateix autor, un llibre ple de recomanacions útils per millorar l'ús de la tipografia en qualsevol projecte. Amb aquestes lectures, podràs entendre millor els criteris que fan que un llibre sigui atractiu i funcional.

La grandària de la lletra: Un problema recurrent

Una de les errades més habituals en el disseny de llibrets és l’abús de grandàries massa grans. Molta gent està acostumada a treballar en Word amb una lletra de 12 punts, però cal recordar que en pantalla fem scroll, mentre que en paper la percepció de la grandària és diferent. Com diu Enric Jardí, la tipografia no ha de ser més gran del necessari; un excés de grandària pot fer que el disseny semble infantil i desequilibrat. Per a llibrets, una grandària de 9-10 punts és més adequada. 12 punts és una barbaritat.

Un text massa gran no només perjudica l’estètica, sinó que també afecta la llegibilitat i la comoditat en la lectura. Quan les línies són curtes i les lletres massa grans, l’ull ha de fer salts més freqüents, dificultant una lectura fluida. A més, les pàgines es converteixen en un seguit de blocs desproporcionats, fent que el conjunt semble menys harmònic i més amateur.

Aquest problema s’agreuja quan es combina amb interlineats excessius i marges massa amplis. En lloc de transmetre elegància i claredat, es genera una sensació de buit i falta de refinament. Un bon disseny editorial sap jugar amb les proporcions perquè el text es perceba coherent i ben integrat en l’espai, sense forçar una grandària que no aporta cap benefici real.

La importància del grid en el disseny editorial

El grid o retícula és un element fonamental en el disseny editorial i, per tant, en el disseny de llibrets. Una retícula ben estructurada ajuda a organitzar la informació de manera clara i coherent, facilitant la lectura i millorant l’estètica general del llibret.

Què és una retícula?

La retícula és una estructura formada per columnes, files i marges que serveixen de guia per a col·locar el text i les imatges. L'objectiu és garantir una distribució harmònica i una jerarquia visual clara. Un bon ús del grid permet que el contingut respire i es mantinga equilibrat al llarg de tot el llibret.

Per què és important?

Ordena el contingut: Evita dissenys caòtics i confusos.
Millora la llegibilitat: Un bon ús del grid facilita el flux de lectura.
Dona coherència visual: Manté una estètica uniforme en tot el llibret.
Optimitza l'espai: Permet una millor distribució del text i les imatges.

Tendències en llibrets

Digitalització i accessibilitat

Amb la irrupció d'internet, alguns llibrets han començat a publicar-se en format digital. Això facilita la seua difusió i permet arribar a un públic més ampli. A més, moltes comissions ofereixen edicions interactives amb enllaços, vídeos i contingut addicional.

En alguns casos, s’està apostant per formats híbrids, on es combina una edició impresa amb elements digitals com codis QR que enllacen a material extra, com entrevistes, audiovisuals o galeries fotogràfiques. Aquesta innovació fa que el llibret esdevinga un element més dinàmic i adaptat als temps moderns.

Col·laboracions amb artistes

Una tendència recent és la col·laboració amb artistes de diferents disciplines. Alguns llibrets inclouen il·lustracions exclusives, fotografies artístiques o dissenys avantguardistes que el converteixen en una peça de col·leccionisme. A més, s’està donant una major rellevància a la inclusió d’escriptors de renom que aporten qualitat literària als llibrets.

L’amenaça de la IA en el disseny editorial: un perill per als artistes

La intel·ligència artificial està canviant molts sectors, inclòs el disseny editorial i la creació de llibrets, però no sempre de manera positiva. Una de les principals preocupacions és l'ús d'imatges generades per IA, que no tenen drets d'autor i poden ser reutilitzades per qualsevol sense control. Açò posa en perill la feina d'il·lustradors, dissenyadors i fotògrafs, que dediquen anys de treball i estudi a perfeccionar el seu art. Quan qualsevol pot generar una imatge en segons, es desvalora l'esforç i la creativitat humana.

A més, encara que ara moltes eines d'IA són gratuïtes (i pixelades), no sabem com evolucionarà el model en el futur. Podria passar que, després d'haver desplaçat professionals del sector, aquestes plataformes es tornen de pagament o restringisquen l’accés. Això deixaria als creadors sense faena i sense alternatives viables. Per això, és fonamental reflexionar sobre els riscos d’utilitzar IA de manera indiscriminada i defensar el valor del treball fet per persones, que aporten sensibilitat, originalitat i autenticitat al disseny i la il·lustració.

El paper i les seues possibilitats

El paper és un element fonamental en qualsevol publicació, i en els llibrets de falla no és una excepció. Moltes comissions tenen por d’utilitzar paper offset, pensant que resta qualitat, però en realitat pot donar un aspecte més elegant i professional que el paper estucat brillant avorrit i tradicional.

El contingut: Quantitat o qualitat?

En els últims anys s’ha posat de moda fer llibrets molt gruixuts, amb centenars de pàgines. No obstant això, la tendència en el disseny de llibrets deuria evolucionar cap a llibres de menys pàgines, però amb més cura en el disseny i els materials. Els llibrets d’autor han de guanyar terreny, apostant per una qualitat superior en lloc d’un volum excessiu.

Tot i això, en l’actualitat es torna a valorar la quantitat de pàgines com a indicador de qualitat, cosa que és un error. Un llibret carregat de pàgines però amb una mala organització de continguts no aporta cap valor afegit. En canvi, un llibret amb un bon equilibri entre text, imatge i espai en blanc pot ser molt més efectiu.

Conclusions

El futur del disseny de llibrets passa per una major cura en els materials, una tipografia més adequada i una aposta per la qualitat sobre la quantitat. Deixar de costat l’excés de pàgines, el paper brillant i les tipografies massa grans pot ajudar a elevar el nivell dels llibrets i convertir-los en autèntiques obres d’art.

Exemples de llibrets actuals, com els de Yogur de Fresa, demostren que amb un bon disseny i una selecció acurada de materials es pot aconseguir una peça elegant i funcional, que transcendix el seu ús tradicional i es convertix en un referent del disseny editorial.